Tal com hem anat veient al llarg d’aquest tema, els mitjans de comunicació es troben presents, en major o menor mesura, a tots els àmbits de la societat moderna actual. Creiem que la presència de les noves tecnologies a la nostra vida ha tingut com a conseqüència una disponibilitat constant, una connexió continuada a mitjans de comunicació i altres serveis, més accés a una informació de cada cop més abundant i diversa, un augment de la bretxa digital entre generacions i estatus socials i l’aparició de noves malalties, entre altres. Així doncs l’era d’Internet afecta des dels aspectes més generals fins als més íntims de la nostra societat.
Un exemple seria els canvis soferts en l’àmbit laboral. Ja que a nivell professional es desenvolupen una sèrie de competències, en les quals podem trobar la creativitat e innovació, pensament crític, autoaprenentatge, comunicació, col·laboració, treball en equip, adaptabilitat, proactivitat, orientació a resultats, lideratge, responsabilitat i respecte així com habilitats socioculturals i de maneig d’informació i tecnología. Les empreses cerquen a persones amb accés i coneixements en aquests mitjans, convertint-se així en un requisit indispensable que es comença a adquirir des de l’infància i es desenvolupa al llarg de la vida. A més, l’accés públic a les xarxes socials ofereix la possibilitat a les empreses de conèixer els aspectes més personals dels seus treballadors. Ens caldria preguntar si és lícit que una empresa seleccioni el seu personal basant-se en els aspectes de la seva vida privada, a més de la formació curricular. Aquest és només un exemple de com els mitjans de comunicació influeixen en la nostra vida diària, i ens obre la porta al debat de l’intimitat en les xarxes socials i al transit d’informació. Si les teves dades són publiques, perquè en molts casos tu mateix les has facilitat, poden ser utilitzades impunicament? Què passa amb la informació una vegada publicada? S’eliminen realment els arxius publicats una vegada han estat esborrats?
Pensam que els mitjans de comunicació s’han convertit en l’eina d’una societat capitalista cada vegada més globalitzada, basada en el consum i en la satisfacció de les pròpies necessitats que la mateixa societat ha creat. Les escoles haurien de ser mediadores entre els consumidors potencials (els infants) i aquests mitjans. Malauradament l’educació ha seguit tradicionalment un model individualista i competitiu, potenciant unes habilitats per sobre d’unes altres, tenint en compte el model de ciutadà que demanda aquesta societat de consum. Si bé és cert que en l’actualitat hi ha un canvi en el model educatiu cap a una educació basada en valors i treball en grup; és suficient? Quantes generacions caldran per apreciar un canvi real en la societat?
Per altra banda, cal parlar de la politització de la informació i dels efectes que provoca en la societat. Per començar, esta comprovat que les noves generacions, a causa de les millores en l’accés a l’educació, estan dotades d’un esperit més crític que permet desenvolupar la capacitat de diferenciar entre els fets reals i l’explicació donada per un o diversos mitjans. Tot i així, creiem que aquesta capacitat no sempre és utilitzada i que el fet de tenir consciència sobre el tema no implica fer alguna cosa per evitar-ho. Així doncs, veim necessari el qüestionament de la informació i la comparació de diversos punts de vista que permetin ampliar el coneixement i crear unes conclusions pròpies. És important que totes les persones tinguin una mirada crítica que els permeti reflexionar sobre els fets o notícies explicades, ja que la informació és la millor eina de manipulació i control que hi ha de la societat moderna actual.
Comentarios
Publicar un comentario